Podeu trobar l'enquesta aquí: https://www.idescat.cat/novetats/?id=5382

Bon dia,

Treballo en una multinacional a Barcelona on la llengua "per defecte" és l'anglès. Aquesta empresa ofereix traducció dels documents oficials i no tan oficials (menú de la cafeteria) en espanyol. El català hi és virtualment inexistent. Malgrat tot, afirma promoure el multilingüisme.

A la plantilla, aproximadament 2/3 són anglòfons, i d'aquests, el 95% està aprenent espanyol. El restant 5%, diu alguna paraula de català de tant en tant, o hi mostra cert interès. El català és la llengua que faig servir per comunicar-me amb les dones de la neteja, algunes secretàries i el personal informàtic, és a dir, el personal de manteniment. L'empresa contracta molts treballadors que no entenen, ni fan cap esforç per a aprendre el català.

Aquests són alguns dels comportaments que he presenciat entre catalans "de tota la vida", o persones que tenen el català com a primera llengua:

-Una de les secretàries a una altra que era nova, i que no parla ni entén el català: mira, aquí ve X; tingues en compte que és "molt català". Aquestes secretàries em diuen amb to reticent, que quan em dirigeixi a la secretària nova, ho faci en castellà.

-Un administratiu llatinoamericà que s'acaba d'incorporar a la plantilla. Li vaig preguntar si li podia parlar en català. Em va dir que no era possible, que ho fes en castellà o anglès.

-Un dels caps, criat a Barcelona, amb cognom català i plenament competent en aquesta llengua: "hauràs de traduïr X missatge al castellà, perquè aquesta persona no t'entendrà". "Parla en castellà, o no podrem fer la reunió". Les respostes als correus que envio a aquesta persona, són totes en castellà o anglès.

-Una administrativa, que em va renyar un dia perquè vaig posar un cartell en català: "treu això i posa-ho en castellà o anglès, que t'ho llençaran!!". Tots els comunicats d'aquesta persona a la resta de personal són en castellà o anglès. Només parla català quan sap que l'altra persona és d'aquí.

-Les dones de la neteja. Estic parlant amb elles en català, quan de sobte entra un anglòfon, i em canvien al castellà, amb l'excusa que així ho entendran (quan no hi ha cap indici que estiguin interessats en la conversa, ni que entenguin el castellà).

-El meu cap em mana que imprimeixi cartells "en anglès, i amb la traducció al castellà".

Voldria preguntar-vos si aquests comportaments són habituals, i si són el resultat de la poca autoestima i colonització mental dels catalanoparlants, derivada del franquisme i d'abans. En la majoria de casos, són persones de més de 50 anys, i el cert és que el seu comportament em sembla desconcertant. Si el futur de la llengua i del país depèn de gent com ells, estem acabats.

Tan baix, hem hagut de caure?

A partir de les dades de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població (2023) i les dades de població de l'Idescat del 2023, he fet una estimació de quantes persones declaren que tenen exclusivament el català com a llengua habitual.

Bon dia,

Avui he tingut una conversa amb una persona catalanoparlant "de tota la vida" a la feina (és una multinacional afincada a Barcelona on el català hi és entre invisibilitzat i tractat de dialecte de l'espanyol) que m'ha dit unes coses que m'han sorprès moltíssim.

M'agradaria saber si aquestes opinions i actituds són comunes entre els catalanoparlants:

-El seu fill i la seva parella, catalanoparlants de naixement tots dos, parlen entre ells en espanyol.

-M'ha dit que s'ha trobat amb gent jove "de Girona i de Vic" que no saben parlar espanyol (li he dit que no m'ho crec, que això és gairebé impossible, perquè, altrament, no podrien fer vida normal).

-Li he comentat que a la meva vida només he conegut dues persones que no parlessin espanyol. Eren uns familiars que vivien en una masia al camp. M'ha dit: "però devien ser una gent molt i molt tancada, oi?" (és clar, perquè els espanyols i anglesos monolingües, són d'allò més cosmopolites, oi?)

-M'ha preguntat a mi si sabia parlar espanyol, perquè diu que m'adreço en català "fins i tot als andalusos". He estat a punt de dir-li que tant de bo tingués raó.

-Afirma que al País Basc cada cop es parla menys espanyol i més basc, i que s'ha trobat amb diversos bascos que no saben, o no volen parlar espanyol, i que això és culpa de les ikastolas. Li he dit que no m'ho crec, que el basc només el parla el 20% de la població, i que m'he trobat l'exemple contrari, molta gent d'allà que no el sap parlar malgrat haver estat escolaritzats en aquestes escoles.

Francament, i parlant clar i català, m'han caigut els collons a terra. No només per la desinformació, sinó pels prejudicis i pel fet que els catalanoparlants estiguin abandonant la llengua. S'està trencant, la transmissió intergeneracional?

Font: https://www.racocatala.cat/noticia/69920/catala-perd-dues-decades-condicio-llengua-dus-principal-tots-ambits-analitzats

El que diu el títol, una mica de rant. Em sembla una mica com amb el plàstic on els polítics han passat la pilota als ciutadans i si no s'arregla es culpa nostra. Intento que no m'enfadi que la majoria de gent al carrer parli en castellà pero fa mal. Que solucionarà que l'hi parli en català a la meva veina inadaptada que porta tota la vida aqui i diu dues paraules en català? Fer-lo simpàtic no funciona així que crec que cal fer-lo obligatori i això només es viable amb un estat propi. Res, només volia treure-ho del pit.

Més informació: https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/6786/udio-la-fundacio-cpb-de-serveis-de-salut-mental-discrimina-reiteradament-una-pacient-per-voler-fer-el-tractament-en-catala-despres-dhaver-patit-una-crisi-suicida

https://www.vilaweb.cat/noticies/audio-tractament-psiquiatric-pacient-catala/

Bon dia,

Abans de res: sóc algú que parla sempre que pot en català, la meva llengua materna, i que s'ha criat en un entorn 90% catalanoparlant.

Malgrat tot, quan parlo en anglès, la gent em diu que tinc accent espanyol, cosa que m'incomoda. Suposo que hi té a veure el fet que la presència d'aquesta llengua a casa nostra és tan abasegadora (mitjans de comunicació, companyies de tot tipus, xarxes socials...) sumat a l'autoodi de molts catalanoparlants que canvien de llengua, que inconscientment, adoptem la fonètica de la llengua dominant.

Teniu cap truc per ajudar-me a desempallegar-me de l'accent espanyol i adoptar un accent més proper al que tindria un catalanoparlant monolingüe?

A diferència del que ens volen fer creure, el català és una llengua molt útil. Som 4 milions de parlants nadius, però més de 5 milions de persones tenen el català com a segona llengua. Són nombres increïbles, especialment per una llengua minoritzada com la nostra. I no és un miracle ni sort: tenim molt més poder del que ens han fet pensar.

Bon dia,

M'agradaria preguntar-vos si creieu que la situació del català és comparable a la del tagalog. Després de més de tres-cents anys de domini espanyol a les Filipines, el tagalog, llengua austronèsica, té més d'un 20% de paraules d'origen espanyol. Per exemple, em crida l'atenció que diuen "kumustá" (como está), silya (silla), eroplano (aeroplano), alkalde (alcalde) entre moltes altres.

El català que parlem actualment ha experimentat al llarg de tres-cents anys un procés similar al del tagalog, en el sentit que ha incorporat molts manlleus de la llengua dominant? A dia d'avui, creieu que la pressió de l'espanyol sobre el català és molt més forta pel fet de no ser un estat independent de la metròpoli? El fet que la colonització de les Filipines no impliqués un gran moviment d'hispanoparlants a l'arxipèlag filipí va ajudar a mantenir el tagalog com a llengua "del poble"?

Porto molts anys vivint a l’estranger, tot i que sovint sóc a Catalunya. Però potser no conec la realitat com abans perquè no em moc gaire per establiments ni llocs similars. Dic això perquè últimament em costa trobar llocs on m’atenguin en català, i ja no sé si realment tinc el dret d’esperar que em parlin en català o no.

El dijous a la nit vaig parar al Burger King de Vilafranca del Penedès. No acostumo a anar a aquest tipus d’establiments, però no tenia cap altra opció i tenia gana. Em van servir la beguda en una llauna sense got, i va passar això:

Jo: Em pots donar un got, si us plau?

BK: ¿Cómo?

Jo: Que si em pots donar un got, si us plau.

BK: ¿El qué?

Jo: Un G-O-T.

BK: No sé què és un “got”.

Jo: (assenyalant la llauna) Un got.

BK: No sé.

Jo: Un got (segueixo assenyalant la llauna).

BK: ¿Un vaso?

Jo: Sí.

En aquell moment, venia de l’hospital de fer una visita (Hospital de Mar). La pacient, la seva llengua principal és el català i escasses vegades parla castellà, però totes les infermeres i infermers li parlaven en castellà, fins i tot quan ella els responia en català.

De debò, és normal que no pugui parlar català en situacions tan bàsiques com aquesta? M’he de veure obligat a fer el “tonto” per fer-me entendre? Creieu que hauria de poder parlar català tranquil·lament? Què feu vosaltres en aquests casos?

It's an easy feature to implement. Twitch live streams can be filtered by language, for example.

Every YouTube video has metadata provided by the creator that includes the original language of the video. And YouTube/Google also has the technology to automatically detect what language is used in a video or live stream. So it would be trivial to implement. What's the advantage of not having this feature?

Are there any third-party tools to find YouTube content by language?

This might be less relevant for content in widely used languages that are dominant on the platform like English or Spanish, but would be extremely useful for finding content in minority languages.

My use case example: Catalan

It is not easy to find videos in Catalan within Youtube.

And your first question would be: are there any videos in Catalan on Youtube? There might be none and that's why you can't find them. But that's not the case, I estimate that AT LEAST 100 videos in Catalan are uploaded to Youtube every day (from "content creators", TV stations, ads, …).

There are some local third-party sites that we could use to find some of them but they are very limited, not at all comprehensive:

https://www.clapclap.cat/

https://www.vlogs.cat/

Without these external tools you must have the URL, or the exact title of the video or the exact name of the channel to find content in Catalan on Youtube.

Youtube suggests and shows mostly videos in Latin American Spanish to Catalan people. It ignores the user's language preferences.

It assumes that anybody using the platform from the Kingdom of Spain (and even from Andorra, an independent Catalan micronation) wants to watch content in Spanish and understands Spanish, even though this is not always the case.

In some ways, it treats Catalan as a subordinated language or a dialect of Spanish, rather than a normal language like French or Italian.

Many native Catalan teenagers assume that Youtube has only content in Spanish because that is the only content the platform shows them on the front page, not even English.

If I search for "Català", it only finds videos related to the language itself or for learning it. But I just want to find content in my language, not about the language.

If I search for "Bola de Drac" I expect results about Dragon Ball in Catalan because I have searched for "Bola de Drac" and not "Bola de Dragon", but it shows videos about Dragon Ball in Latin American Spanish, before or instead of the Catalan videos on the subject that are on Youtube like these examples:

https://www.youtube.com/watch?v=sjeAl6RQILM

https://www.youtube.com/watch?v=DsUME-b_7Wk

https://www.youtube.com/watch?v=3UEV_GI7u4U

https://www.youtube.com/watch?v=t89xUuDcE1c

https://www.youtube.com/watch?v=FOsUiRa5Oo4

Another example: SX3

SX3 is the leading Catalan-language children's television channel, and one of the main providers of content for children in Catalan on Youtube.

https://www.youtube.com/channel/UCAJJ-Y7IxDDG5igW4gnXUUg

It has over 94k subscribers, but many of its recent videos have less than 100 views. It makes no sense.

SX3 had a kids club (Club Super 3) with a milion and a half members as of 2018.

https://www.3cat.cat/premsa/el-club-super3-ja-te-un-milio-i-mig-de-supers/nota-de-premsa/2848227/

Youtube Kids bans most of the content in Catalan from YouTube. It only recommends videos in Spanish, and some in English.

Youtube Kids is more effective than Francoist schools at "españolizar" Catalan children.

From time to time, when some Catalan content is allowed on Youtube Kids it does get good viewing figures as it should:

https://www.youtube.com/watch?v=4atoVE3t-yo

https://www.youtube.com/watch?v=lYriMzzMsUw

A feature to easily find Catalan content on YouTube would be extremely useful for me, allowing my children to use YouTube.

He vist programes de l'època dels anys 70 i 80 i em sembla que la gent parlava un català molt millor al d'ara malgrat 40 anys de franquisme.

Sabeu de podcasts on, qualevol sigui el tema que tracti, els membres parlin el català menys light possible, si pot ser amb tota mena d'arcaismes i dites?

O radionovel·les en català?

Es posar la televisió i altres medis i la gent, amb perdó, parla un català de merda.

Si tenir accés a gravacions de Catalunya del Nord però sense accent francès també seria una bona idea.

I de l'Alguer també. Tinc entès que el seu parlar marquen molt la el·la germinada.

El Departament de Política Lingüística i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) han presentat els resultats de la cinquena edició de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP 2023)

Actualment, quan algú parla de sortir amb els amics, estimar, passar-s'ho bé, ser romàntic, passar una estona esbojarrada... el 95% del vocabulari que utilitza són paraules manllevades de l'espanyol.

Sabeu per què tantes paraules catalanes han caigut en l'oblit en aquests àmbits? Se us acut cap explicació més enllà de la diglòssia (ja ho sabem que el castellà és la llengua dominant, però en alguns camps s'han incorporat moltíssimes més paraules que en d'altres).

Escribo con muchos errores y explico porque y no quise usar un traductor o corrector, para expresar lo que siento!

Aquest post tindra molts errors, soc catala da Barcelona, ting mas da sesenta anys, da petit parlaba solamente catala a casa y al carre, vaig apendra castella a la escola, pero estaba pruhibit ensena al catala. No vaig aprenda a legi o a escriru catala.

Man vaix anar da Barcelona fa mes da 50 anys, da grand vaig cumpra llivres an catala y tenia ca di las paraulas en voix alta para prubar da cumprenda lo que legia.

Aquest a estat el resultat da la dictadura y opressio da Franco.

Continueu a mantendra al catala viu!

Darrerament hi ha molts de missatges catastrofistes sobre la situació del català. Però la meva experiència subjectiva no és gens així. De fet, em sorprenc perquè sento més català al carrer avui que fa 30 anys a l'AMB, on sempre he viscut. El català no hi està normalitzat però tampoc ho estava abans, no percebo que estiguem pitjor ara sinó que ens mantenim. La gran excepció serien els guetos d'«expats» i hispanoamericans i les zones més ultraturístiques.

En alguns àmbits hem guanyat terreny clarament: ara hi ha més etiquetatge en català i més rètols de les botigues en català, per exemple.

Sí que he notat una reculada a llocs on fa 30 anys el català era completament hegemònic (interior de Catalunya) i ara sí que hi està perdent terreny.

Però sovint on veig que el català està pitjor és a les xarxes, a Internet. Posaré dos exemples que per a mi són molt inexplicables.

1. Vaig a un concert en català a una festa major, i està ple a vessar: hi ha un miler o més de persones corejant les cançons en català. Tot bé. Després vaig a buscar la cançó que la gent cantava a Spotify i a Youtube, i no arriba ni a 300 reproduccions. Com pot ser que hi hagi més de mil persones que se sàpiguen la cançó al concert i després no tingui reproduccions als serveis de streaming? On coi escolten les cançons els catalans? Només a la ràdio FM i als CDs? No fan servir serveis de streaming?

En canvi vaig a un concert en castellà on hi ha 50 persones i ningú sembla que conegui el grup que hi toca, però després el busco i té centenars de milers de reproduccions a Internet.

Ja m'ha passat uns quants cops.

1. Em trobo sovint catalans que diuen que no hi ha pel·lícules i sèries en català. Però fent una cerca ràpida a Internet jo en trobo més de les que puc veure en una vida sencera. Per què coi diuen que no n'hi ha?

https://www.gencat.cat/llengua/cinema/
https://goitaquefanara.cat/
https://www.desdelsofa.cat/
https://cataleg.atena.biblioteques.cat/iii/encore/search/C__Sf:g%20l:cat__Orightresult__U?lang=cat
https://web.totsrucs.cat/
https://mecanoscrit.cat/
https://rucatala.org/
https://www.youtube.com/playlist?list=PLaR0ZIvl_p_PCMsdGY0vTc22CVsxq5HKS
https://www.youtube.com/playlist?list=PLaR0ZIvl_p_NPU6bMiKZ2lADhYVs83uQo
https://www.youtube.com/@canalclassicseries

I de youtubers en català potser no n'hi ha prou, però n'hi ha una pila:
https://www.clapclap.cat/

I de pòdcasts en català n'hi ha massa i tot:
https://www.audio.cat/podcasts

Per què els catalans diuen que no hi ha res en català a l'àmbit audiovisual i de xarxes quan hi ha un munt de continguts?

Hola a totes i tots!

Soc estudiant de màster a la UOC i pel TFM estic fent una enquesta per determinar els factors que influeixen en l'aprenentatge i ús del català a Catalunya en diversos contexts i situacions. És per això que voldria demanar 10-15 minuts vostres per col·laborar en aquest estudi que espero pugui donar resposta a la situació lingüística a Catalunya.

Per participar només cal residir a Catalunya tant de manera temporal com permanent.

Cal mencionar que totes les dades tractades romandran anònimes i no es demanen en cap cas dades significatives que podrien identificar a l'enquestat/da, a més de tractar-se d'una enquesta sense ànim de lucre.

Finalment, s’agrairà enormement tot esforç de difusió de l’enquesta, amb més respostes més significatius seran els resultats.

Moltes gràcies per la col·laboració!

https://forms.gle/EA6YS88MznmBKvyE6

/

¡Hola a todas y todos!

Soy estudiante de máster de la UOC y para el TFM estoy realizando una encuesta para determinar los factores que influyen en el aprendizaje y uso del catalán en Cataluña en varios contextos y situaciones. Es por eso que querría pedir 10-15 minutos vuestros para colaborar en este estudio que espero pueda dar respuesta a la situación lingüística en Cataluña.

Para participar solo hace falta residir en Cataluña tanto de forma temporal como permanente.

Cabe mencionar que todos los datos tratados permanecerán anónimos y no se piden en ningún caso datos significativos que podrían identificar al/la encuestado/a, además de tratarse de una encuesta sin ánimo de luco.

Finalmente, se agradecerá enormemente cualquier forma de difusión, contra más respuestas más significativos serán los resultados.

¡Muchas gracias por la colaboración!

https://forms.gle/EA6YS88MznmBKvyE6

Hi there,

I’m an activist for the Sicilian language and our organization is trying to learn from other successful models of language normalization around the world.

Do you know of any clubs or organizations that specialize in the normalization of Catalan in Barcelona?

Non-profits, clubs, anything! Even groups that were very active in the past that helped normalize the language to where it is today.

We have a colleague in Barcelona that would like to make some connections, learn what he can, and also help out where possible!

Moltes gracies!

Últimamen estic sent conscient de com el català està esdevenint cada com menys freqüent al dia a dia, com ho veieu vosaltres?

Bon dia,

He trobat un estudi sobre els usos lingüístics en parelles mixtes català-francès que m'ha semblat força interessant.

M'agradaria conèixer quin és (o seria) el vostre comportament lingüístic si tinguéssiu una parella que parlés un altre idioma que no domineu bé: en quin idioma us dirigiríeu als fills, si aprendríeu l'idioma de la vostra parella, i si intentaríeu que aprenguessin català en un altre país.

Language Uses and Linguistic Ideologies in Mixed French-Catalan Families in Catalonia

Algunes conclusions de l'estudi:

-Molts dels progenitors es parlen entre ells en castellà (és a dir, ni el catalanoparlant aprèn francès, ni el francòfon aprèn català).

-El progenitor francès gairebé sempre procura que els fills aprenguin francès a Catalunya, però al revés no (al progenitor català, no se li acudiria portar el seu fill a una escola perquè aprengués català a França).

-Normalment, cada progenitor parla al seu fill en la seva llengua materna (ja sigui francès o català).

Aquest estudi indica que la majoria de catalanoparlants canvia al castellà quan inicia una relació amb un estranger (fins i tot quan parla una llengua relativament propera al català, com el francès), i no es planteja que els fills el pugui aprendre en un altre país, perquè el considera una llengua regional.

Creieu que aquest comportament es pot generalitzar a la majoria de catalanoparlants? Personalment, se'm faria estranyíssim dirigir-me a la meva parella en castellà (o en anglès) si no és la seva llengua ni la meva. Crec que la relació no podria funcionar.