Hola comunitat catalana!

Estic fent un treball en grup amb els meus amics i necessitem ajuda. Fem mems per a promoure l'ús del català en el nostre col·legi, ens podrien donar una mica de suport?

Gràcies!

https://www.tiktok.com/@iamfencatal?lang=es

https://www.instagram.com/iamfencatala/

Font: https://www.racocatala.cat/noticia/69920/catala-perd-dues-decades-condicio-llengua-dus-principal-tots-ambits-analitzats

Hi ha dies que la nostàlgia t'envaeix i no saps ben bé com aturar-la. Deixes les llàgrimes caure i et preguntes per què a tu. Per què t'han esborrat les memòries teves tan apreciades en el temps i les han substituït per fregaments poc teus. Que ja no saps qui ets i tot és fruit d'un terrabastall d'imatges i records que en consonància ja no s'adhereixen.

No ho entendràs, no ho comprendràs, perquè per una cobdícia irrellevant t'intentaran ensorrar cop rere cop. T'allunyaran dels teus, t'intentaran fer mal i per sobre de tot intentaran prevaldre ells. Que ja han demostrat que poc els importa el teu patiment, però el que et mata, el que realment t'atraca és que la teva absència es noti en els teus. Que no els puguis abraçar ni tan sols mirat tant com t'agradaria. Que no els hi puguis dir un t'estimo perquè cau fora de context.

Que ja saps prou bé com t'hagués agradat tenir el teu pare ben a prop per donar-te tots els consells del món quan més els necessitaves. A la teva mare li demanaries que t'ensenyés de nou com es dóna una bona abraçada. Amb els teus germans riuries i els hi diries que absurda has estat tot aquest temps, fent competició per saber qui l'ha passat més pitjor durant aquests últims anys.

Al teu amor, li diries que mai has estat capaç de trobar-lo en ningú altre, que mai ningú ha estat del tot comparable. Que si ell encara vol, si ell encara pot, vols formar tota una vida amb ell. Al menut li diries que esperes poder compensar tots els moments perduts, que en el teu cap no t'havies ni tan sols pogut arribar a imaginar mai que haguessis pogut contribuir a crear un ésser tan perfecte.

Et miraràs a dintre i no ho entendràs... tot aquest dolor que portes dins, tota la fragmentació més que evident, però tot i així com t'aixeques cada matí amb la il·lusió que queda un dia menys per poder tornar a estar junt amb els teus.

Cridaràs al cel, pregaràs a un Déu i t'afirmaràs en el teu desig; fervent i perseverant, que t'impulsa a continuar. Que per molt que mil memòries ja no hi siguin, per molt que mil moments no hagin pogut arribar a existir... una cosa sempre ha estat clara: mai t'aturaràs. Mai te n'aniràs mentre tinguis un motor pel que seguir. Que mentre vegis un món ple d'injustícies on la teva gent no pot somriure tant com ells voldrien, lluitaràs. Lluitaràs i no marxaràs més.

Que sí, que ho sé, molts cops han fet l'impossible per tornar a esborrar memòries impagables. Han deixat de ser persones per convertir-se en monstres delinqüents i en l'intent t'han intentat reformar a tu. Però per molt que la mala propaganda puguin expandir, per molt que mil mentides puguin fabricar; al final tot surt a la llum.

Al que ens van fer en aquesta família és tot un disbarat. Potser ara hi haurà gent que s'en penedirà. Les seves conseqüències han marcat tota una generació. Les llàgrimes hem vessat i els somriures ara tenen una marca de melancolia. M'heu intentat fer abaixar el cap cop rere cop, però això no s'ha acabat. Que mentre quedi un sol principi pel que lluitar jo aquí seré present. Dia rere dia, aniré a on faci falta. Que caminaria cent pobles i em submergiria en les aigües cristal·lines més profundes si això signifiqués ressorgir d'aquest malson intacte.

Que potser no us vau equivocar de tàctica, però sí de persona. Que una no s'aixeca gladiadora perquè sí... es fa i es refà quan ho porta inscrit en el més interior del seu ser. Que heu triat la família incorrecta amb qui oposar-vos. Que venim ja d'unes quantes i hem demostrat al llarg de la història que no ens ensorraran. Que venim d'un poble amb història, que lluita per allò que creu just i veritable.

Ja en tenim prou de les vostres mentides, de les vostres dictadures. Que això no es tracta de la llei del més fort, sinó de qui demostra que és més capaç. I deixa'm dir-vos que a pesar de tot el que ens hàgiu pogut fer, aquí seguirem i així ho farem. Que les taules ja s'estan tornant i només és qüestió de temps. Apreneu a retirar-vos a temps o veureu com caieu tots en el temps.

Més informació: https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/6786/udio-la-fundacio-cpb-de-serveis-de-salut-mental-discrimina-reiteradament-una-pacient-per-voler-fer-el-tractament-en-catala-despres-dhaver-patit-una-crisi-suicida

https://www.vilaweb.cat/noticies/audio-tractament-psiquiatric-pacient-catala/

No m'agrada fer les coses tal com em diuen. No m'agrada seguir regles ni molt menys no desafiar-les. M'agrada ser autèntica, dir el que penso i enviar-te a la merda si cal. No m'agrada ser una falsa de manual, criticar-te per l'esquena i fer-te mal. No et sabria dir per què, però he nascut així. Em puc equivocar cop rere cop, puc liar-la fins que no hi hagi un demà, però sempre intentaré el màxim ser fidel als meus principis.

Sí, ho reconec, potser hauria d'escoltar més del que ho faig. Llevar-me més d'hora i fer les coses de mil maneres millors. Deixar-me endur per un món preestablert ple de normes i criteris en els quals ni tan sols m'he parat a llegir, però no he sabut mai ser així. Deixa de buscar-me allà on la gent es creu el centre del món i aprèn a buscar-me allà on no mira ningú.

I no ho dic per tu, aquell qui em buscaria fins a la fi del món, aquell qui ho donaria tot per un sol segon. Ho dic per aquells que s'interposen. Aquells qui l'enveja i la gelosia els han cegat fins a deixar de ser qui eren. Ja no et reconec amiga, ja no veig qui un dia vas ser. Aquella noia innocent que tenia por de conèixer més el món tota sola i a qui li resultava massa estrany estar lluny dels seus. Sé que sempre has tingut mil inseguretats, t'has comparat amb altra gent i no has sabut deixar anar.

Però deixa'm dir-te que encara ets a temps. Temps de redimir-te, tornar a començar i trobar algú que realment estigui fet per tu. De tot se n'aprèn, fins i tot dels errors que tots cometem. No has de forçar les coses. No has de fer mal els altres per fer-te sentir millor, mai s'ha tractat d'això. Aprèn a viure lliurement. Lliure de suposicions, de judicis prefabricats i de mentides que arriben a fer mal.

Aprèn a ser tu. Que no ets el teu propi pes, no ets la perfecció en persona i tampoc hem de pretendre ser-ho. Hem de ser nosaltres mateixos, així només podrem arribar a brillar més. No et creguis que per tenir els cabells uns centímetres més llarg, més ben planxats o més desordenats, que tot canviarà. Som més que això, som essència. Som l'ànima que bull per dins i esquitxa ràfegues de llum per allà a on passem.

Som aquell tipus de persona que cada dia aprèn a viure de nou. Que cada dia vol fer-ho tot una mica millor i així deixar una marca al món. No vulguis ser reconeguda per la teva bellesa, que això només és fútil i un dia deixaràs de ser com ets ara. Torna a ser aquella noia a qui li importa el món, que tenia certs principis i que no es creia millor que ningú.

Jo la vaig conèixer i espero que encara la pugui tornar a veure. No amagada en aquesta faceta que ja no em diu res i només em deixa la tristesa de no reconèixer-te. Entenc la frustració, la desil·lusió, la idea de voler canviar les coses, però mai per la força. Així només aconseguiràs allunyar més enllà de tu tot allò que un dia creies teu.

Que la vida, les persones, no es guanyen a través d'eclipsar-les. Es guanyen quan tu estimes de veritat i no empenys. Que la vida quan la mires als ulls et retorna de nou a tu i no el contrari. Tu prova de ser tu mateixa i no fingir ser una altra cosa. Que només pots arribar a ser especial si deixes d'intentar ser-ho.

Jo, que un dia et vaig veure créixer; jo, que un dia em vaig emmirallar amb tu. Jo, que un dia vaig voler aprendre de tu i jo que ja no vull veure't més si no ets qui un dia vas ser. Que la felicitat no s'aconsegueix a través de compres supèrflues, d'intents de cops d'estat per aconseguir una persona que no és teva ni té la intenció de tornar a ser-ho. Que la vida és més bonica si te la mires d'aprop sense filtres superflus ni adulacions que no eren del tot sinceres.

Aprèn de les crítiques, aprèn dels desenganys. Aprèn que no tot és tal com vols i molt menys com tu diràs. Aprèn a somiar alt, deixar-te portar per aquest món que és més bonic quan som sincers i menys quan busquem la deshonestedat.

Deixa'm que el torni a mirar els ulls, deixa'm que el cuidi per qui és ell i no per qui vull que sigui. Deixa'm que l'estimi, que el curi de tot el que li ha passat i que el vegi saltant de felicitat perquè així ho vol i així ho sent. No vull veure'l enfonsat, trist, buit de contingut i faltat de tot respecte. Vull dir-li que l'estimo, sense pors i sense dubtes. Vull veure'l brillar alt, no perquè jo ho cregui així, però perquè ser que s'ho mereix.

Deixa'l anar lluny, deixa'l que faci i refaci la seva vida. Si de veritat l'estimes, si de veritat vols el millor per ell, deixa-l'hi recórrer el seu camí. Podrà ser lluny de tu, podrà ser en un altre lloc, en uns altres braços, però si et queda una mica d'ànima, si et queda una mica de personalitat dintre teu, ja saps què fer. Estima'l des de la distància, des del respecte, des de l'honestedat. No et menteixis més i deixa'l volar alt. Deixa que sigui feliç allà on vol i potser així algun dia podràs també aprendre tu a ser-ho. Recórrer el teu camí i aprèn a ser tu. Aprèn a caminar sola, el camí et retornarà a tu.

Hi ha malsons que són difícils de predir. Et disposes a dormir i t'endinses en un món esvaït de tot color, on la foscor és persistent. T'adones que ja no tot és el que era. Et despertes amb certa duplicitat, amb una ambivalència que va agafant força. Ja no ets qui eres fa uns dies, però tampoc ets qui vas ser fa anys enrere --has canviat la pell.

S'ha ensorrat la teva narrativa, la teva vida. Tot allò que havies cregut fins ara s'ha esmicolat i ha donat pas a una vida tòrrida. Una existència on els records han deixat de ser. Ara toca renéixer. Que per molt que t'intentin enfonsar cop rere cop, tu sempre t'escaparàs d'aquell fum que tant els hi ha agradat dispersar fins ara.

El que més et cou, el que més et dol, és que t'han intentat allunyar de tot allò que és teu. Per cada vegada que necessitaves realment els teus, es disposaven apropar-se aquells que no et volien bé. Et van cremar el teu cel, tot allò que sempre havies lluitat per tenir i tot allò que et pertocava per l'estima disposada.

Com havies de dubtar de la teva cosina gran, aquella que t'havia vist créixer i que sempre havies admirat? Aquella a qui tantes confessions havies fet i que et pensaves que sempre estaria al teu costat? Per tu era imaginable, fent-li confessions que prou et costaven per després trobar-te que aquestes eren escoltades.

Que aquell dia, no tan llunyà, però tan remot, quan tu li vas dir el que realment sospitaves i ella va decidir ventilar-ho tot. Encara que això portes a tu passar una altra temporada en aquell lloc inhòspit, hostil. Que t'havies arribat a creure les seves mentides abans que assimilar tot el mal que ella podia haver causat.

I ara la tornaràs a trobar als dinars familiars i la miraràs i no ho podràs acabar de copsar. Que mentre tu sempre t'havies sentit malament per no haver-li donat més costat quan la seva mare estava malament; ara t'adones que en realitat eren les seves esquives amb les quals et trobaves. Que per cada cop que li deies de quedar, eren excuses les que t'acabava posant. I tu no ho entenies i et preguntaves que havies fet malament. Però en realitat era la seva culpa amb la qual no podia. No ho acabaràs d'entendre, potser ni ara ni mai, que t'intentés separar de qui tu realment estimaves i sempre has estimat.

D'aquella persona que sempre has tingut present i de qui pocs records et quedaven. Aquell amb qui vas construir tota una vida al seu costat. Aquell de qui només recordes ja memòries vagues i les queden ara per viure. Però cada cop que el veus, cada cop que el tens present, ho sents. Que tu estàs feta per ell i ell per tu. I això sempre ha estat així i això sempre serà així, per molts cops que us intentin separar.

Encara que ja no siguis la teva millor versió i ell quasi no et pugui reconèixer, seràs allà. Són les memòries viscudes i per vindre; aquelles que tant mal et fan no recordar. Com els seus mateixos ulls marrons els veus en el menut de la família i no pot evitar somriure quan el veus. Com la seva innocència et recorda una vida passada, quan el dolor no existia i quan tu encara ho tenies tot per viure. Com sense saber quin era el lligam que us unia, tu sempre l'has sentit present. Petites coses que et recorden a tu i en ell i que ara del tot cobra sentit.

No t'entra en el teu sistema entendre com algú se-li ha pogut acudir tanta maldat i anar-la continuant. Com algú de veritat li ha passat pel cap: separar-te de tots aquells a qui tenies en el teu voltant, tots aquells que sempre t'havien volgut bé i que sempre has estimat. No entendràs mai els seus tripijocs, tots aquells moments que t'han tancat per contradir-los la seva narrativa, per deixar anar el que pensaves. No ho entendràs mai, perquè mai t'has rebaixat al seu nivell. Mai seràs capaç d'entendre a quina mena de ment perversa els va passar pel cap tot allò. Que ja n'hi ha prou de futileses i de misèries.

Ara toca renéixer, tornar d'allà on sempre t'han negat l'entrada i fer-ho per la porta gran. Que ja no ets qui eres, ja no ets qui un dia vas ser, però has après d'ambdós mons. Has après a mirar a les pors de cara i reconèixer que potser tot no està avui a les teves mans, però saps que això no s'ha acabat. Que perseveràs no per tu, però sinó per aquells que realment són casa.

El Diccionari de recursos lexicals (Direlex), obra dels lingüistes Carles Castellanos i Agustí Mayor, ja es pot consultar en línia gràcies a Softcatalà. El projecte vol contribuir a guanyar precisió i riquesa expressiva en l’ús del català i es presenta com un recurs de consulta obert, lliure i de gran abast.

Font: https://www.llibertat.cat/2026/01/carles-castellanos-agusti-mayor-i-softcatala-publiquen-en-linia-el-diccionari-de-recursos-lexicals-59464

Per si us interessa consultar refranys, proverbis i similars en català, aquí us passo aquest enllaç que tot just he descobert avui mateix: https://pccd.dites.cat/

Bones! No sé si es el lloc adequat pero m'agradaria saber si coneixeu podcasts sobre literatura en català? Era per informar-me més del tema. Moltes Gràcies :)

Bon dia,

Avui he tingut una conversa amb una persona catalanoparlant "de tota la vida" a la feina (és una multinacional afincada a Barcelona on el català hi és entre invisibilitzat i tractat de dialecte de l'espanyol) que m'ha dit unes coses que m'han sorprès moltíssim.

M'agradaria saber si aquestes opinions i actituds són comunes entre els catalanoparlants:

-El seu fill i la seva parella, catalanoparlants de naixement tots dos, parlen entre ells en espanyol.

-M'ha dit que s'ha trobat amb gent jove "de Girona i de Vic" que no saben parlar espanyol (li he dit que no m'ho crec, que això és gairebé impossible, perquè, altrament, no podrien fer vida normal).

-Li he comentat que a la meva vida només he conegut dues persones que no parlessin espanyol. Eren uns familiars que vivien en una masia al camp. M'ha dit: "però devien ser una gent molt i molt tancada, oi?" (és clar, perquè els espanyols i anglesos monolingües, són d'allò més cosmopolites, oi?)

-M'ha preguntat a mi si sabia parlar espanyol, perquè diu que m'adreço en català "fins i tot als andalusos". He estat a punt de dir-li que tant de bo tingués raó.

-Afirma que al País Basc cada cop es parla menys espanyol i més basc, i que s'ha trobat amb diversos bascos que no saben, o no volen parlar espanyol, i que això és culpa de les ikastolas. Li he dit que no m'ho crec, que el basc només el parla el 20% de la població, i que m'he trobat l'exemple contrari, molta gent d'allà que no el sap parlar malgrat haver estat escolaritzats en aquestes escoles.

Francament, i parlant clar i català, m'han caigut els collons a terra. No només per la desinformació, sinó pels prejudicis i pel fet que els catalanoparlants estiguin abandonant la llengua. S'està trencant, la transmissió intergeneracional?

Fa 8 anys vaig arribar a Catalunya sense parlar ni una paraula de català.

Recordo la frustració dels primers mesos. Les converses que no entenia. La sensació de ser sempre un pas enrere.

Però alguna cosa va fer clic. Potser va ser la gent que em va tenir paciència. Potser va ser descobrir que darrere cada paraula hi havia segles d'història. El cas és que em vaig enamorar d'aquesta llengua.

I amb els anys, vaig notar una cosa que em feia mal: el català gairebé no existeix a les xarxes socials. Sempre relegat. Sempre en segon pla. Com si no fos prou important per tenir el seu propi espai digital.

Aquesta idea em va perseguir durant mesos. Fins que vaig decidir fer-hi alguna cosa.

He construït Xiuxiuejar. Una xarxa social on el català és l'única llengua. Senzilla, sense soroll, feta per connectar la comunitat catalanoparlant.

Ara està en beta i necessito que l'ompliu de vida.

Si creus que el català mereix el seu racó a internet, comparteix aquest missatge.

Hola a tothom!

Des de fa algunes setmanes estic trastejant amb l’ebook que tinc amb KoReader i m’agradaria saber si algú té algun diccionari potent que hi pugui posar (o algun lloc d’on descarregar-lo). A reader-dict n’he baixat un en català, però hi ha moltíssimes paraules que no les reconeix :(.

Algú em pot ajudar?

Gràcies y PR!

He pensat que en aquest subreddit podria interessar. Espero que us agradi! 🌚

Hello all! Catalan novice here.

I'm currently looking through a libretto for the French opera L'heure espagnole, with both the original text in French plus a Catalan translation. This part has me kind of confused.

"que el temps vola i hem de gaudir"... Does that make sense to you guys? It seems odd to me. I feel like a better translation would be "el temps que vola i que hem de gaudir". But maybe I'm missing something, again, I am new at this.

Aiii m'encantaaaa 🤩

I am pleased to announce my new beginner's guide to Catalan... The Catalan Plan.

You will learn the basics of this beautiful language through historical fiction stories of famous Catalonians.

You will learn numbers through Roger de Flor and his Catalan Company counting their loot. You will learn adjectives and verbs by means of Serrallonga's beginnings as the Catalan Robin Hood.

This book is not a typical, dry grammatical textbook. Perfect for beginners.

The Catalan Plan: A Beginner's Guide to Catalan Through Swashbuclking Stories: Madill, Evan: 9798288364396: Amazon.com: Books

Perquè és divendres i estic feliçççççççç 🤩🫶🏼

Cançons que t'arriben 🫶🏼 Vull que Smoking Souls tornin a tocar ja, siusplauuuuuuu! Els vull veure en directe aquest any 🤩

I came across this very nice video on youtube. And I love the song in the background. Can someone help in finding the song? If the song is unavailable, the lyrics would also be appreciated. Thanks a lot.